• La bicicleta no fa soroll ni genera fums.
• Els ciclistes no necessiten (de fet no ho desitgen) les facilitats del turisme massiu, que van en detriment del medi ambient per les seves dimensions. Tendeix a preferir petits, tot i que confortables hotels, pensions i cases rurals.
• Allà on els itineraris no segueixen vies ciclistes ja existents, els nous traçats s'integren al medi fàcilment i sense repercussions negatives.
• Els ciclistes tenen un estret contacte amb el medi natural i cultural de la regió visitada, així com de la seva gent.
• L'aparcament de bicicletes requereix només un 10% de l'espai que ocupa un cotxe aparcat; pedalejar no consumeix combustibles fòssils ni necessita fonts d'energia externes, ni contamina.

 El desenvolupament d'una Xarxa Ciclista, la qual al seu pas per Andalusia estem realitzant, hi podria formar part, crearà llocs de treball en la seva construcció, senyalització, promoció i manteniment, així com nous llocs de treball al comerç, la petita indústria i els serveis locals. Les oportunitats de creació i/o potenciació de serveis inclouen: allotjament, menjar i beure; assistència i guia per a grups; disseny i producció d'informació visual i impresa; botigues de bicicletes amb serveis de lloguer i reparacions i venda de complements per al ciclisme, etc.

Alguns exemples d'experiències estrangeres, per a il·lustrar els avantatges econòmics del cicloturisme:

• A Funen, Dinamarca, els cicloturistes gasten més per càpita que els visitants motoritzats, i a més passen més temps a una mateixa zona.
• Els cicloturistes que recorren durant l'estiu les rutes ciclistes nacionals dels Països Baixos realitzen de mitjana set pernoctacions en hotels i hostals.
• L'Oficina de Turisme del País de Gal·les, una regió molt similar al Cantàbric Espanyol, va detectar que amb els ciclistes s'obté la major rendibilitat de les inversions de tots els projectes considerats.
• Al llarg de la ruta ciclista del riu Danubi a Àustria (uns 300 km), l'hoteleria ja es basa quasi en la seva totalitat en els cicloturistes, que poden circular pràcticament tot l'any en etapes més o menys llargues, gràcies a la connexió de la ruta amb el ferrocarril i els serveis ferroviaris de transport de bicicletes.
• Pels beneficis evidents que comporta, Suïssa ha creat, implantat i publicitat, en només dos anys, una xarxa d'itineraris ciclistes de 3.300 km, aptes majoritàriament, tant per a famílies amb nens com per als ciclistes esportius. Durant el primer exercici (1998) va aconseguir 3,3 milions de desplaçaments, 340.000 pernoctacions, generant uns ingressos totals de 12000 milions de pessetes.
• Un estudi realitzat per la Universitat d'Staffordshire (Regne Unit) estimava que la posada en marxa de la xarxa EuroVelo (xarxa transeuropea de grans rutes ciclistes que creuaran Europa d'un a l'altre confí) generaria uns beneficis econòmics anuals de 3,6 bilions de pessetes (21.500 milions d'euros), per a l'horitzó de l'any 2020. 

Una plena confirmació d'allò anteriorment esbossat es troba al Camí de Sant Jaume, on ja existeix una ruta definida, i generalment segregada del trànsit motoritzat, i per on cada any circulen milers de ciclistes, amb beneficis evidents pel turisme i l'economia local. Fóra contradictori que Andalusia, una potència turística mundial, ignorés el mercat potencial en què deriva la pràctica del cicloturisme. Actualment centenars de cicloturistes estrangers estan triant altres destins per a les seves vacances, per no disposar la nostra comunitat de l'esmentada xarxa ciclista.